ENTRADA FINAL 3r GEDI

Ja he acabat el tercer curs… només em queda la recta final? Ja vaig cap al quart i últim curs? Com potser que el temps passi d’aquesta manera? Com potser que avui en dia, només em faltin mesos per acabar la carrera. És increïble la sensació que tinc. Per un constat dir que sí, que el temps passa molt ràpid, però per un altre tot ho veig llunyà: aquell primer curs (sobretot el primer semestre) en el que tenia por d’afrontar-me a temes desconeguts per a mi, recordo aquelles situacions en els que moltes companyes empràvem conceptes d’educació i que jo vaig tardar una mica més per comprendre-les a fons i poder emprar-les en el meu vocabulari. I sí, cada vegada em sento més endinsada al món de la educació, cada vegada em sento amb més formació per poder tenir una opinió o aportació significant per a la nostra societat; cada vegada sento més que pertanyo al món de la educació. I aquí, les pràctiques han tingut una influència brutal en mi, m’han marcat molt. Però abans de parlar d’aquest tema voldria recordar les aportacions més rellevants que han tingut per a mi les diferents matèries del tercer curs.

Potser un dels aspectes que he captat en aquest curs és com hem capgirant un mica la meva visió de la educació, com per exemple preparar-se per ensenyar les matemàtiques als infants o analitzar situacions des de la perspectiva de l’infant.

Així doncs en l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa  en la Primera Infància II (22020), em tractat de canviar la nostra visió. Analitzàvem situacions en les que ens intentàvem posar en la posició dels infants. Ha estat una manera d’adonar-nos que moltes actuacions aparenten ser correctes però duent-les a la pràctica no funcionen, o també poden funcionar amb un grup concret i amb un altre no. I dels millors aprenentatges ha estat tornar a remarcar la importància d’alguns conceptes com són la autoestima, l’autonomia, la seguretat, el vincle afectiu...

Pel que fa a les matemàtiques (El Pensament Matemàtic i la seva Didàctica (22021))  ha estat un xoc, per a mi, veure que es tractava de aprendre a usar estratègies per a treballar-les al futur amb els infants. És clar, jo em pensava que faríem matemàtiques, que és la única manera en la que m’he apropat a elles, com són les de la ESO o les del Batxillerat. Però no! Es tractava de com jo treballaria els conceptes logico-matemàtics amb els petits. Com ho puc fer si a mi sempre se m’han donat molt malament? Com puc ensenyar una cosa si jo mateixa no la comprenc? Doncs ve, li vaig comentar el meu cas al mestre durant la classe i la seva frase va ser: “potser el problema està en que no tens la base; la base te l’han ensenyat malament” (Garriga Adan, 2013). Per mi aquella frase em va explicar tot, em va alleujar tensions, em va sorprendre i no crec que ho oblidi mai. En aquell moment molts de records se’m van venir al cap. Jo havia vingut amb sis anys acabats de complir: al Marroc no havia arribat a fer les matemàtiques i en arribar aquí als pocs mesos que vaig estar a infantil tampoc. El problema va estar en començar primària. Mentre els meus companys estaven construint la base de matemàtiques jo estava a classe sense comprendre gaire cosa, és clar, encara no dominava les dues llengües oficials del país.

Activitat per desenvolupar la capacitat d'ubicar-se en l'espai
a través d'un plànol (Felisa i Zineb, 2014)

A més, recordo que em donaven suport lingüístic a l’exterior de classe, però el de matemàtiques no. Allí va ser on vaig quedar-me enrere. Bé, la meva alegria va ser que mentre el mestre (aquest curs) explicava els conceptes jo ja ho comprenia tot. Ja no em sonava res a xinès. Li donava sentit a les operacions matemàtiques i lo millor de tot que és considero que ja tinc la base i em sento preparada per introduir els infants en aquests conceptes tan important en el nostre dia a dia. El tinc clar és que vull evitar al màxim que cap alumne li passi el mateix que a mi, és a dir, que creixi amb una base matemàtica mal definida.

A banda de les matemàtiques, aquest curs, també hem tingut un apropament al coneixement del medi tant natural (Coneixement del Medi Natural i la seva Didàctica: 22022) com humà (Coneixement del Medi Humà i la seva Didàctica: 22036).

Imatge empreda en la portada del trebal grupal. Autora Sonia Morenas 

En la primera ens ha estat útil bàsicament per un aspecte: analitzar les riqueses naturals que tenim a l’illa i així aprofitar-los com a recursos educatius. El que ha estat una pena és el fet que l’assignatura s’ha reduït als treballs grupals que hem fet. I per això, com que no hem exposat els treballs grupals no he pogut enriquir-me de les aportacions dels altres grups. De totes maneres, per a mi ha estat molt fructuós dissenyar una unitat didàctica basada en les ametlles de la nostra illa: quin privilegi per als infants recol·lectar i provar les vertaderes ametlles naturals del seu entorn!

 Pel que fa al medi humà, la assignatura m’ha agradat força. Potser les classes no tant, però durant els seminaris analitzàvem zones, rutes, etc., de cadascuna de nosaltres. Es clar, totes teníem diferents llocs especials, preferíem algunes rutes d’altres, etc. Ha estat una manera de veure que cada una de nosaltres és diferent, que tot el que veiem i rebem està basat en les nostres experiències, vivències i interpretacions personals. Traspassant-lo a la nostra docència ha estat una manera d’adonar-nos compte de la importància de la diversitat que podem trobar a l’aula: les pors, els gustos, etc. Cada infant serà diferent de l’altre i això no ho podem evitar, sinó tot el contrari, cal aprofitar-nos de totes les riqueses. 

Ara que ha sortit el terme diversitat no puc evitar pensar en tots els casos de Paràlisi Cerebral Infantil que he vist en les escoles gràcies a l’assignatura de Trastorns del Desenvolupament (22019). La veritat que res no hauria estat possible sense la meva companya Felisa, que treballa en aquell àmbit i gràcies a la seva comunicació amb els pares hem pogut analitzar i observar a prop molts casos. Hem fet un vídeo en el que es resumeix la nostra petita recerca sobre la paràlisi cerebral, llàstima que no la podem penjar per la protecció de dades d’alguns dels infants. No puc oblidar la emoció en veure tots aquells infants i la lluita interna que em varen transmetre per seguir cap endavant i aprendre com els altres infants. La meva sensació de voler cooperar al màxim amb el desenvolupament de la infància s’ha triplicat amb aquest treball que vam fer. 

Com deia abans, i recuperant l’anàlisi anterior,  totes les experiències dels infants són una oportunitat per analitzar-les a classe. Recordo l’assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia en Educació Infantil (22037). Increïble la gran quantitat de material audiovisual no adequat pels infants que veiem a la televisió i altres mitjans de comunicació. Però és clar, és una realitat que no podem negar ni donar l’espatlla. Sinó tot el contrari, quina millor manera d’analitzar aquests continguts amb tot el grup-classe, i així fer nàixer en els infants el seu esperit crític. La veritat és que no m’he esperava trobar-me aquest tipus d’assignatura en la carrera, penso que ha estat molt encertada dins de la societat en la que vivim actualment, en la que estam controlats bàsicament per tots els missatges subliminals que rebem de la publicitat i els continguts audiovisuals. Adjunto un video on mostra l'anàlisi que vam fer d'un videojoc educatiu de Google Play dels: Baby Explorer.

Després de tots aquests aprenentatges i amb l’arribada del segons semestre, vaig abastar les meves primeres pràctiques: Pràcticum I (0-3anys) - 22024.

 Això va significar per a mi molt. Seria el meu primer contacte amb els infants, un contacte diferent al que tinc amb els meus nebots. Ja no eren dos o tres infants sinó 16. Seria el moment per descobrir si de veritat vaig ben encaminada i si seria capaç de desenvolupar-me en aquest àmbit. Idò els primers dies em va costar centrar-me i l’únic que feia era jugar amb els infants i ajudar a dur a terme la vida d’aula i l’establiment de les rutines. Però poc a poc i amb la creació del vincle afectiu amb els infants em vaig adonar que m’agradava passar el matí amb ells, m’agradava veure com es relacionaven i aprenien dia a dia.

Però amb la primera avaluació, la meva tutora em va comentar que “hauria de millorar la meva “autoritat” amb els infants i ser ferma amb ells”. Allò em va fer agafar força i esforçar-me més en aquell àmbit. No se m’oblidarà la primera estratègia que em varen ensenyar ells mateixos: els nens. Per fer l’assemblea havia alguns infants que els hi costava molt l’hàbit d’asseure. Jo a vegades m’encarregava de intentar-los convèncer i amb una conversa amb un infant li vaig demanar que fos a seure, ell es va negar, així que el volia agafar i ell em va dir “no, jo solo”. És clar, els infants els hi agrada ser autònoms i a partir d’allí amb ell funciona així la meva autoritat. La mateixa estratègia em funciona amb molts altres infants i estic segura que em funcionarà per sempre. Aquest aprenentatge en una situació tan simple no se m’oblidarà mai. Potser aquest ha estat un dels aprenentatges més grans que he tingut: l’autonomia no només potencia el desenvolupament dels infants, sinó que, a més, els hi encanta!

Aquest no és més que un exemple dels meu aprenentatges durant aquest procés. Us invito al meu blog on reflecteix moltes altres: Practicum 0-3 anys. De totes les experiències que he viscut a Es Vedranell voldria destacar-ne la proposta d’experimentació basada en la mescla de vinagre ibicarbonat, la caixeta de contes (caputxeta vermella, els tres porquets i la petxina perduda) així com una de les millor sessions que de psicomotricitat que vaig preparar, a continuació algunes imatges:

Pel que fa al projecte de millora, també englobat en el Practicum, em quedo sense paraules en pensar-hi. Per a mi ha estat un procés de superació. Arribar a l’escoleta i que ens diguin que el projecte de millora que volen que duguem a terme sigui del pati em va deixar bloquejada... Quin material pot resultar durader per les adversitats que poden haver en un pati exterior. Les practicants que estaven en l’escoleta aleshores érem 6 (2 de grau d’educadió de la UIB (Felisa i jo) i 4 estudiants de grau superior d’educació infantil). La coordinació i el treball en equip que vam fer no té preu. Després de dissenyar i decidir tot el que volíem fer, la recollida de material així com la mà d’obra va anar sobre rodes. A continuació el procés:

També voldria adjuntar la reflexió sobre el projecte de millora que vam fer la meva companya Felisa i jo amb l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa (22023). Potser el millor que ha estat ha set acompanyar les pràctiques amb aquesta assignatura. Gràcies a aquesta les meves actuacions amb els infants es veien plantejats i analitzats, no només això sinó també algunes pràctiques del centre o d'aula (tasca que varem realitzar cada una amb el seu centre i aula de pràctiques), en les que he après ha fer el que s’anomena DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). Quina millor manera per analitzar els punts forts i els febles tant d’una pràctica com de qualsevol altre aspecte, sense cap dubte una estratègia molt fructífera.

Per acabar dir que, ho penso que no puc creure, tot ha passat tan ràpid. Però el que sí m'han deixat clar és que he encertat en el meu camí, vull seguir formant-me en la educació, vull innovar, aprendre, etc. i sé que només ho aconseguiré vivint i reflexionat, ja que tal com digué Confucio (s. VI a.C) “aprender sin reflexionar es malgastar energia”. De fet vull acabar amb el següent video que varem realizatr la meva companya Felisa i jo sobre la innovació educativa.

Fins aquí el 3r Curs de GEDI!

ENTRADA FINAL 2n GEDI

   I el segon curs superat amb satisfacció... Imagineu la meva alegria, l’estiu sense fer res. Però cal pensar que un estiu sense a ver de fer recuperacions de res, te molts més beneficis dels que ens podem imaginar, com és el poder pensar, reflexionar i fer-se conscient de tot el que hem après. Aquí és quan t’ho planteges, en moments en que ja no estàs estressada per que a l’endemà tens un examen o has d’entregar un treball.

He de dir també que les persones que ens rodegen també ens ajuden amb aquesta reflexió: com va la carrera? T’agrada? Què us ensenyen?, etc. Són moltes preguntes que per una banda, el teu cap fa un resum de tot el que has après i per una altra, veus la qualitat i la gran riquesa de tot el que aprenem amb aquesta carrera. I et dones compte de com ha crescut el teu gust per la carrera i la educació infantil o inclús la educació en general, amb la manera en la que ho comptes: emocionadíssima. En aquells moments t’oblides de com et va costar aprovar l’examen, de tots els caps de setmana que has tingut que invertir per fer els treballs i només recordes lo bo i tot el que ha resultat significatiu per a tu, intentant fer una visió panoràmica de tot el curs.

La vista panoràmica ens ajuda a mirar les coses des de diferents perspectives.

http://hcante.deviantart.com/art/Libertad-192241201

Potser la idea que més m’ha marcat aquest curs és que els petits SÓN LA BASE DE LA SOCIETAT, estant en l’escola amb els petits, no és res més que educar la futura societat. Qui sap si dels nens que tens al davant, tres en són informàtics, dos abogats, tres mestres i quatre polítics?

Els nens no són més res que la base de la futura societat

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6YJ6dvoZURX9NayW1zQUCn-ZxyKLvKZunzIjU-rlXB3TiGtMWE-XZ42mTM-sFxCCKW4KJ2xYYYJjS8UvOCKSPYiTKzaRiYbKxdsLD1y6p8e5PuVhAP6V5-NHlGbyFKtlXvE2KfdgXYhs/s1600-h/TiNi.jpg

Es veritat que sempre m’havia dut molt bé amb els petits, i tots els que em coneixen bé ho saben, cosa que no significa que actues de forma correcta segons quin cas. Però mai m’havia parat a pensar en la seva manera de pensar, en el perquè actuen d’una altra manera i sobretot la gran relació que hi ha entre un nen que es petit i quan creix. Mai sabia que els primers anys de vida condicionaven tant la vida adulta. Tot això no només t’ajuda a entendre els més petits sinó també, entens els majors. I això és el que ha extret el meu cap de l’assignatura de Educació Emocional en la PrimeraInfància. Per això mateix he entès que els nens “més problemàtics” (no m’ha agrada molt anomenar-los així), són els que més ajuda necessiten de la nostra part, són nens que al fons busquen algú que els entengui, algú que els estimi. Potser en la nostra societat s’ensenya molt poc en aquesta temàtica. Aprofita per adjuntar un vídeo que vam visualitzar a l’assignatura mencionada on mostra la manera en la que un mestre japonès treballa les emocions dia a dia, és a dir, aprofitant tots els moments quotidians possibles.

El dia a dia és molt important per als nens, per això mateix treballar bé la rutina, tenir un espai i un temps ben organitzats com l’estètica de la classe i l’escola e general, són aspectes que ajuden en la formació de la identitat del nen com també l’ajuden a formar estructures organitzatives tal com vam aprendre a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància. A més per aconseguir tot això cal ser coherents, és a dir, no podem dir al nen que cal menjar bé o fer exercici i nosaltres estar menjant porqueries i no fem cap tipus d’exercici físic. Em refereixo que cal transmetre una bona imatge del que es viure saludable tal com ens remarcava el mestra a l’assignatura de Educació Corporal del Mestre. Relaciono això, com en entrades anteriros, amb la bona actuació front dels nens ja que, com tot sabem tendeixen sempre a imitar-nos. Adjunto el següent video, que no em cansaré de veure'l. Quanta raó!

Lligat amb tot això afegeixo per dir que la paciència es primordial. El nen ha de saber que fer esport o fer els deures el beneficia a ell tant en el present com en el futur. Amb això vull dir que frases com "si acabes els deures et donaré una chuche" cal evitar-les. Es tracta d’una espècia de conductisme que pot fer que el nen s’acostumi a fer les coses a canvi d’un “regal” que no te cap relació amb el que ha fet, és a dir, els deures. Si hi hagués relació entre les dues coses podria tenir més coherència. Tot això ho parlarem durant el primer semestre en l’assignatura de Psicologia de la Educació. Que per cert és una de les assignatures en les que he après moltes coses durant el segon curs, us convido a entrar al meu blog de segon i en l’etiqueta d’aquesta assignatura llegir algunes entrades. Aprofito per dir que tenir que fer entrades d’una assignatura tant densa com aquesta ha estat la millor opció per assimilar tot el que aprenem.

Deixant una mica de banda la teoria, he de dir que pel que fa a les pràctiques aquest any hem tingut molt de contacte amb nens gràcies a les assignatures de Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància com també en Observació i Documentació. En totes dues havíem d’estar durant moltes sessions observant detingudament els infants, com mai m’havia parat a fer. Allí et dones compte de les ànsies que tenen per descobrir el món que els envolta, t’expliques les seves inquietuds, dubtes i curiositats. La veritat que totes les sessions han estat magnífiques. Voldria penjar un vídeo en el que es reflecteix tot molt bé i que vam gravar durant aquestes sessions, però per cuestios de privacitat no ha estat possible.

Els nens necessiten sentir la llibertat que moltes vegades la escola li priva

http://www.flickr.com/photos/colegio_altamira/2842765731/sizes/z/in/photostream/

Bé, arribant al final, també m’ha agradaria remarcar la importància de l’expressió del nen mitjançant l’art. És clar, cada cap expressa de maneres diferents i el que pot ser un dofí dibuixat per a una altra pot ser un núvol. L’art, tal com comentarem a l’assignatura d’EducacióArtística i Estètica, és un mitjà en el que el nen en certa manera es desfoga, ja que extreu el que sent o el que pensa. Ho vaig experimentar jo mateixa a classe. La mestra ens va dir que dibuixéssim alguna cosa que fos significativa per a nosaltres. És veritat que sempre he dibuixat mal però vaig fer un dibuix que mentre per els altres era un “mamaracho”, per a mi era la naturalesa: el riu, muntanyes, el cel, etc. Per si voleu veure altres producciones que vam fer a aquesta assignatura us deixo l'enllaç. Cal dir que la millor producció va ser la de inventar-se un història, fer els nostres propis escenaris, disfreses i altres materials per representar-ho al final a diversos infants de diferents escoletes: era la nostra pròpia obra de teatre, però no en aquesta assignatura sinó en la de Representació Escènica en l’Escola Infantil. Potser és el treball en el que més ens ha costat treballar en grup per falta de temps i per el gran nombre de membres. Això ha evitat que puguem gaudir al 100% del treball. Bé aquí teniu la representació. Aquí teniu el producte final.

          Per acabar, i en referència a les TIC i la educació, potser ha estat en les assignatures de Educació Inclusiva i Habilitats Lingüístiques en les que penso que ens servirien de molta més ajuda que del que ens imaginem. Penseu en totes les activitats que podríem fer amb nens amb un cert retràs mental amb una simple tableta. I que em dieu d’aprendre a llegir i escriure? A un nen l’emocionarà molt més buscar al Youtube els dibuixos que li agraden que escriure en una llibreta: “avui plou”. Dic això pensat en el meu nebot de 5 anys. La mestra li va dir a la seva mare que estava tenint dificultats en la lectoescriptura. I efectivament, jo, en fer-li la prova en comptes de llegir SOL llegia "ESE" "O" "ELE". Un dia em va preguntar com s’escrivia Tom and Jerry, que els volia veure a Youtube. Li vaig contestar que ho escrigues ell. Ell va estar una llarga estona negant-se dient-me que no sabia escriure, però vaig insistir tant que vaig aconseguir que fes l'esforç. I efectivament, després de fer aquesta activitat tantes vegades, almenys ara ja llegeix “s””o””l”. Ara ja no em diu no sé escriure, sinó directament fa els intents ell (tant a Youtube, Google Play o altres aplicacions com Whats app o Viber), i quasi sempre em demana ajuda. Tot això ho ha aconseguit ell mateix per la motivació i la funcionalitat que li ha donat al llenguatge escrit en si.

Negar als infants l'ús de la tecnologia és negar-li la realitat

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Child_with_Apple_iPad.jpg

Per últim, adjunto un vídeo en el que conjuntament amb la Felisa, expliquem el sentit que ha tingut per a nosaltres el e-portafoli. Vam ser gravades per na Patri, membre dels Alumnes Col·laboradors. Com que el vídeo diu tot el que vull expressar respecte aquest tema, o deixo aquí, espero que us agradi i fins una altra!

ENTRADA FINAL 1r GEDI

Arriba l’estiu i el descans i acaba el curs escolar. Un curs difícil, llarg i intens. Es tracta d’un curs no com qualsevol, sinó diferent. Un curs on hem canviat la nostra mentalitat, hem descobert una grandíssima quantitat de informació, hem obtingut idees noves, conceptes nous, etc.

Hem après a afrontar els problemes, a no donar-los l’espatlla, sobretot amb els infants. Em refereix a quan fan alguna cosa que està malament i solem rebutjar el problema o evitar situacions que empitjoren aquest mateix problema. Ho dic bàsicament perquè jo era dels que pensava que si els nens petits feien alguna cosa mal feta i es ficaven capritxosos, la solució era evitar el que feien o deien i canviar de tema ràpidament o de situació. Doncs no! resulta que per molt inquietant que sigui la situació s’ha de parlar, ja que el que necessiten els infants és que els entenguem, que els acompanyem, que els ESCOLTEM.

Aquest últim concepte fou bàsic en l’assignatura de MEPI (Model Educatius en la Primera Infància). Sí, es tracta d’escoltar els infants, de saber que pensen, que volen, que els hi manca, transmetre’ls afecte, amor, confiança i sobretot seguretat. Si una persona no es sent segura ataca a qui te al davant, per protegir-se, i això passa amb qualsevol ésser. El que ens fa violents és la por, la desconfiança, la INSEGURETAT. Un exemple claríssim del que estic dient, el trobo en mi mateixa. Jo tinc moltíssima por dels insectes, i això fa que necessiti que algú els ataqui i els mati (ja que tampoc m’atreveix a apropar-me i matar-los), i al mateix temps em fan pena. Bé, respecte amb els qui no tinc por, no els hi faig res i evito que els del meu voltant els hi facin algun mal. Doncs el mateix passa amb els infants, quan ataquem és perquè no confiem amb qui ens envolta, tenim por, vivim insegurs i, sobretot, amb molts de dubtes, inquietuds i mals moments que ens eviten reflexionar i trobar solucions als nostres problemes. Si ja ens costa als adults, que hi ha dels infants? En el següent video podeu veure com un infant es dona compte d'aquesta realitat:

  Sens cap dubte, tant per a mi com per les meves companyes, el que ens ha impactat més just en començar el curs fou l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular. Ja que amb la primera classe, la professora Gemma, ens mostrà un vídeo que em va impactar molt. És el següent:

Moltes preguntes van envair el meu cap en aquell moment: perquè havíem adquirit el fet que per aprendre hem de estudiar durament? Perquè els més intel·ligents sempre han set els que se els donava bé les matemàtiques i la lògica? Perquè per aprendre no es pot riure ni divertir-se sinó seure en una cadira i estudiar durament i llargues hores? Perquè només es puntua la meta on arribem i no el camí que hem recorregut per arribar en aquesta? I perquè? I perquè, etc.

Efectivament amb el pas de les classes, m’he adonat compte que estava equivocada, tot era diferent del que sempre havia pensat. S’aprèn de forma molt més afectiva jugant, divertint-se i compartint tot el que aprenem. Per tant es va esvair la idea que jugar a les aules només és per divertir-se i que no estava relacionada de cap manera par aprendre. Tot el contrari, és la millor manera per aprendre sobretot adaptant-nos a les societat en la que viuen les generacions que podem arribar a tenir en les nostres aules. Com per exemple l’ús de les TIC en l’actualitat. Aquest curs hem anat fent cada setmana una entrada al nostre blog, per reflexionar sobre els nostres aprenentatges i relacionar-los amb conceptes adquirits amb anterioritat. Aquest fet em va ajudar a adquirir una altra idea molt important per a mi, que l’ús de Internet, i, sobretot, les xarxes socials, no serveix només per passar el temps, entretenir-nos i divertir-nos en temps lliure, sinó que també es pot usar per estudiar, aprendre, compartir les nostres experiències, sentiments, i aprenentatges amb els altres i, sobretot, que les nostres feines siguin ben avaluades i puntuades, sense donar-li més preferència a l’examen final. Acontinuació adjunto el video que vam fer les meves companyes i jo per expresar el que haviem après de les TIC. com també el PLE que vam realitzar tots junts a classe, havent-se ampliat considerablem.

La clau està en centrar-se en cada alumne de forma individualitzada i sempre tenint en compte la diversitat que podem tenir a classe. De la mateixa forma que som conscients que tots els nostres alumnes son diferents, també hem de ser-ho sabent que cada un d’ells te una manera diferent d’aprendre i d’entre les coses. A més, la diversitat ens enriqueix l’educació en molts d’aspectes. Per exemple, qualsevol deficiència que pugui tenir un alumne nostre, aprofitar-la per a que els seus companys aprenguin tot al respecte. És més, si es possible, el propi alumne que pateix aquesta deficiència pot explicar ell mateix als seus companys tot el que sap de la seva malaltia. Un altre exemple és el d’aprofitar al màxim i de la millor manera possible totes les llengües que tinguem a classe tal com vam aprendre a l’assignatura de Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.

Per tant, mai hem d’accelerar el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes. Tal com hem vist en l’assignatura de La Llengua a l’Aula Infantil: del Plaer de la Lectura al Joc de l’Escriptura, tots els infants passen pel mateix procés d’aprenentatge de l’escriptura però cadascú ho fa al seu ritme. Això vol dir que la rapidesa no indica superioritat, ja que un alumne lent pot tenir millor resultats que altre que sigui molt ràpid, ja que possiblement s’ha centrat molt més en el que feia.

Per l’altra banda, ens vam conscienciar de la importància de les interacciones amb els infants, sobretot per part dels pares, inclús just quan naixen ja que abans de fer-ho ja reconeixen la veu de les persones amb qui més passen el temps, en especial la mare, es clar. Això és el que més hem va cridar l’atenció en l’assignatura de Desenvolupament Cognitiu i Lingüístic en la Primera Infància.

Per aconseguir tot això hem de saber dur a terme una bona organització tal com hem après en la pròpia assignatura d’Organització i Gestió Educatives. És a dir, tenir clar els nostres objectius, les nostres expectatives, i, al mateix temps, tenir en compte els nostres errors i avaluar-nos a nosaltres mateixos. No es tracta de tancar-nos a classe i fer el que vulguem amb els nostres alumnes, sinó que hem de relacionar-nos amb altres companys i mestres. Escoltar les seves opinions, les seves vivències, etc. Ja que tot allò amplia les nostres maneres tant d’ensenyar com d’aprendre.

En general, es tracta de canviar la nostra manera de ensenyar. Hem de “aprende a aprendre” (Cardús, 2004). No hem de tancar-nos en un cercle ple d’informació que ens ha arribat, sinó aprofitar-la tota per arribar més lluny, per aconseguir nous objectius i millorar els que ja s’han assolit.

Jo he acabat el curs amb aquesta idea, ja que “el que hem après entre tots no és més que una simple gota de tot el coneixement que és el mar” (Quran, surat khaf). He acabat sentin-me més competent del que ja era en les TIC (ja que vaig estudiar l’assignatura i sempre m’ha agradat el món de la informàtica). 
He acabat el curs sapient que gràcies al blog puc ser un subjecte social, com molts altres, que participa en la societat aportant les seves idees, opina, comenta i escolta els dels altres. Això ha fet que em senti escoltada, valorada, important. Simplement ha fet que em senti un PERSONA, i, sobretot, que tingui clar els meus objectius tal com mostra el següent video que vam realitzar jo i na Gemma.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER? on PhotoPeach

QUIN TIPUS DE MESTRA VULL SER?

El nostre objectiu, tant meu com de totes les meves companyes és ser una bona mestra. Per això la nostra mestra ens a fet escriure un document com aquest. Simplement per a que nosaltres mateixes ens parem a pensar en quin tipus de mestra volem ser. I a continuació teniu la meva opinió.




Quin Tipus de Mestre Vull Ser...

És difícil saber la manera d’ensenyar a un nen. Tant tingui un, dos, tres o qualsevol edat, la dificultat segueix allí. El més complicat de tot és que cada un dels alumnes que tens davant és diferent de la resta. És veritat que sempre hi ha alguns que tenen certes coses en comú però en altres aspectes segueixen sent diferents. Bé com podem veure, la situació és complicada, però malgrat tot, no penso retrocedir-me i faré tot el que he citat al document i, sobretot el missatge que mostra al següent  vídeo que he realitzat amb la meva companya de classe na Gemma.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER? on PhotoPeach

Espero que us hagi agrada’t!

QUI SOM JO?

Bon dia a tots i a totes,

El meu nom és Zineb Aalouf i som del Marroc, concretament de Tànger, però des dels sis anys he viscut a Eivissa, una illa meravellosa.
Els estudis han anat al meu favor durant tota la meva vida, excepte les matemàtiques que sempre m'han complicat la vida, però com que sempre he sabut que en aquesta vida res és impossible sempre vaig seguir endavant fins ara, que afortunadament ho segueixo fent.
Bé doncs, aquest és un dels meus dos blocs. Els he creat tots junts per estar al dia en els meus estudis. Estic parlant dels estudis universitaris, estic fent el primer curs de educació infantil a la seu de la Universitat de les Illes Balears a Eivissa, com ja he comentat anteriorment. La veritat es que estic una mica espantada, supòs que al igual que la resta dels meus companys, però esperem que tot ens surti bé. Amb això acabaré la meva breu presentació, desitge que gaudiu en la vostra visita al meu blog.

Atentament, Zineb